Deems Taylor

Joseph Deems Taylor (Nova York, 22 de desembre de 1885 - 3 de juliol de 1966) fou un compositor i crític musical novaiorquès. Estudià en la Universitat de la seva ciutat natal i després amb professors particulars. El 1906 fou nomenat redactor en cap de la Nelson Encyclopedia i després fou redactor de diversos diaris i des de 1921 fou crític del New Yrok World. Entre les seves diverses composicions hi figuren: The Echo, comèdia musical (1910); The Siren Song, poema simfònic (1912); The Chambered Nautilus, cantata (1914); The Highwayman, cantata executada en el festival Mac-Dowell (1914); Through the Looking Glass, suite per a orquestra (1918); Portrait of a Ledy, rapsòdia per a orquestra; The City of Joy, cicle de melodies vocals, i peces per a piano; Jurgeen poema simfònic (1925); The King's Henchman òpera amb lletra d'Edna Saint Vincent Millay (1927); Peter Ibbelson, òpera (1931); Ramuntche, òpera (1937); Liliom, The addine machine, Will Shakespeare, Humoresca, Rita Coventry, música escènica; música per al ballet Casanova (1937);Diverses peces orquestrals, entre elles: A Kirs in Xanadu pantomima (1923); Circus Day peça per a orquestra de jazz (1925); Fantasia sobre dos temes (1925-1943), Processional (1941); la peça humorística Marcos da un paseo (1942); Obertura de Nadal (1943); Elegia (1944); la suite Restoration (1950) i The Dragon (1954); Lucrècia, suite per a quartet de corda (1936); Canción coral sobre <The Lotús Eater>, per a dues sopranos i contralt (1940); Nadal, 2 cançons espanyoles de Nadal, per a cor mixt (1942); Davant l'altar, Home, hame, home, Himne a la Verge, Cant al primer de maig, Plantation love song, Canción de Bohèmia, Tricolor. etc.A la seva activitat com a publicista se li deuen els llibres següents: Of Men and Music (1937); The Well Tempered Listener (1940); Història gràfica del cinema (1943); Música pels meus oïts (1949); Some Enchanted Einenigs (1953); The One Track Mind (1953);Com a compositor, continuà en la línia eclèctica en la qual també es troben Roger Sessions i Alan Hovhaness. Bé que amb una forta personalitat i sense estar encadenat a cap sistema o estil de composició, en la seva obra s'hi troben algunes reminiscències de Wagner i Puccini. Fou nomenat doctor honoris causa en música pel Dartmouth College, la Universitat de Rochester (1939), i el Conservatori de Cincinnati (1941).