Davide Perez

Davide Perez (Nàpols, 1711 – Lisboa, 1778) fou un compositor italià. Estudià al Conservatori de Nàpols entre 1723 i 1733: cant amb Giovanni Veneziano, contrapunt amb Francesco Mancini i violí amb Francesco Barbella. El 4 de novembre de 1735 estrenà la seva primera òpera, La nemica amante, al teatre del palau reial de Nàpols. Gràcies a l'èxit obtingut amb les òperes següents, fou nomenat mestre de capella a Palerm, on treballà entre el 1738 i el 1748, i on tingué entre d'altres alumnes l'espanyol Diego Nasell. Allí compongué una de les seves millors òperes, Demetrio (1741). Abandonà Palerm per dedicar-se a l'organització de les representacions de les seves òperes en diverses ciutats italianes i de la resta d'Europa, com per exemple Il Farnace al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.El 1752 fou nomenat mestre de la capella reial a Lisboa, càrrec que aconseguí en gran part gràcies a l'èxit de Demofoonte (1752) i, on tingue entre altres alumnes la famosa cantant Luisa Todi, i el compositor José Joaquim dos Santos. Aquesta posició li permeté realitzar espectacles grandiosos en els quals incloïa els millors cantants de l'època. Es coneix molt poca cosa dels últims anys de la seva vida. Perez compongué una trentena d'òperes, caracteritzades per la gran elaboració de les parts instrumentals i la riquesa harmònica i rítmica, que subratllen el fort discurs dramàtic, com es veu clarament en Il Solimano (1757). També fou autor de música sacra, considerada per alguns estudiosos qualitativament superior a la seva producció teatral, qualificada de poc original. En aquest camp destaquen l'oratori Il martirio di San Bartolomeo i un Te Deum.