David Arnold

David Arnold (Luton, Anglaterra, 5 de febrer de 1962) és un compositor de cinema britànic, sobretot conegut per fer les bandes sonores de quatre pel·lícules James Bond. David Arnold començava a explorar el món del cinema posant música als curtmetratges del seu amic i director Danny Cannon, que havia conegut mentre estudiaven en Centre d'Arts a Hitchin, Anglaterra. Gràcies a la seva col·laboració amb el cantant islandesa Björk en el seu single Play Dead, comença a ser conegut i el porta al seu debut en el llargmetratge The Young Americans (a la qual apareixia la cançó). Des de llavors, Arnold s'ha convertit en un dels compositors més buscats de la música de cinema britànica, materialitzant-se en pel·lícules com Stargate (1994), Independence Day (1996) i Godzilla (1998), o pel·lícules urbanes d'inferior pressupost com Shaft (2000), Enough (2002), 2 Fast 2 Furious (2003), Four Brothers (2005) i Amazing Grace (2006). Però Arnold és sobretot conegut per ser el compositor que va succeir reeixidament a John Barry en la composició dels temes de James Bond: Tomorrow Never Dies (1997), The World Is Not Enough (1999), 007: Mor un altre dia (2002) i Casino Royale (2006). Fora del món del cinema, Arnold manté una carrera plena d'èxits com a productor de discs, havent treballat amb artistes contemporanis com Pulp, Iggy Pop, Chrissie Hynde, David McAlmont i The Cardigans. Regularment treballa amb l'orquestrador Nicholas Dodd, i ha establert llargues relacions professionals amb directors com Roland Emmerich i John Singleton.