Darnell Howard

Darnell Howard (Chicago, Illinois, 25 de juliol de 1892 - San Francisco, Califòrnia, 2 de setembre de 1966) fou un violinista i clarinetista de jazz estatunidenc. Començà a ser conegut el 1919, època en què tocava el violí a l'orquestra de William Christopher Handy, a Memphis. Entre 1920 i 1921 treballà amb June Cobb i Charlie Elgar. Entre 1923 i 1924 donà una gira per Europa, amb la revista Plantation Days, de James P. Johnson. Després va estar a la Xina (1925), amb Teddy Weatherford. En retornar als Estats Units, s'uní al conjunt de Joe King Oliver (1926-1927). Més tard (entre 1931-38) roman en les orquestres d'Erskine Tate i Earl Hines. A Califòrnia tocà amb Kid Ory i, successivament, amb Bob Scobey (1950) i amb Mugsy Spanier (1952-55), per tornar de nou amb Earl Hines (1955-61), el cèlebre pianista amb qui se sentia especialment identificat. Ha estat un dels millors clarinetistes pertanyents a l'estil Nova Orleans. La seva forma de tocar procedeix directament de la de Jimmy Noone. Va intervenir en diverses gravacions de King Oliver, Earl Hines (clarinet a Wolverine Blues i violí a Cavernism), Roy Palmer, Bob Scobery, Mugsy Spanier, Richard M. Jones, Baby Dodds, Kid Ory (Maple Leaf Raf) i Jelly Roll Morton. També va gravar sota el seu nom propi.