Costanzo Porta

Costanzo Porta (Cremona, Llombardia, 1530 - Pàdua, Vèneto, 19 de maig de 1601) fou un compositor i religiós franciscà. Deixeble de Willaert a Venècia, es féu religiós franciscà i va ser mestre de cor a Osimo, per passar successivament mestre de capella del convent del seu orde a Pàdua, on substitui a Giovanni Battista Mosto, i de la catedral d'Onesimo, i més tard sembla que per recomanació del vicari general de la seva Orde, després papa Sixte V, fou convidat a prestar els seus serveis en la metropolitana de Ravenna i finalment de la Santa Casa de Loreto. L'estil de la seva música és greu i sever, i pocs respectaren com ell les regles de l'art, fou per aquest motiu que fou reconegut en vida com un dels més grans mestres de totes les tècniques i artificis contrapuntistes, que sabé resoldre amb eufonia llatina i elegància de línia. Aquest respecte, se cita sovint, el motet Diffusa est gratia amb 4 veus en cànon, 2 per moviment recte i 2 per moviment contrari. Però a banda del camp del motet, Porta també destacà en el madrigal. A més, a petició del cardenal Della Rovere, mentre es trobava a Loreto, va compondre un Llibre de misses breus que amb la senzillesa del seu estil permeteren la comprensió del text, i en aquesta direcció fou seguit per Vincenzo Ruffo amb les seves Misses Borromeas, per haver-les compost a suggeriment del cardenal Carles Borromeo, i també per Marc'Antonio Ingegneri. Formà molts bons deixebles, entre ells Antonio Mortaro,Antonio Mortaro, Piccioli, Valerio Bona, Gratiani, Bagnalcavallo, i Balbi. Moltes de les seves obres foren publicades en col·leccions, inclús fora d'Itàlia, i el seu nom restà unit al dels grans coetanis, com Orlando di Lasso.