Costanzo Festa

Costanzo Festa (Florència, entre 1485 i 1490 - Roma, 10 d'abril de 1545), fou un compositor italià del Renaixement. Malgrat ser conegut pels seus madrigals, també va escriure música sacra vocal. Se'l considera el primer polifonista italià de renom internacional. No es tenen gaires noticies de la seva vida; segurament es formà en la Itàlia septentrional i es probable que de jove estigués a França, com sembla per algunes de les seves composicions contingudes en el Còdex Medici, de procedència francesa i que es remunta a la segona dècada del segle XVI. La seva estança a l'estranger i el seu contacte directe amb els mestres de les grans capelles franceses i flamenques, que llavors representaven el punt de referència culminant de l'escena musical europea, li donaren un prestigi i una fama particulars; fins al punt que, una vegada traslladat a Roma, el 1517, després d'haver estat alguns anys a Ischia al servei de Costanza d'Avalos, fou nomenat cantor de la Capella Sixtina i més tard mestre de la mateixa capella. Va mantenir aquest càrrec fins a la seva mort. En els arxius de la capella pontifícia es conserven moltes de les seves composicions manuscrites, especialment de caràcter litúrgic, entre les quals cal destacar tres misses a quatre veus, nombrosos himnes, lletanies, magníficats i un tedèum que encara avui es canta com acció de gracies per la elecció del nou papa. Moltes d'aquestes composicions foren publicades durant el segle XVI (8 magníficats, 1554); lletanies a 8 veus, 1583; nombrosos motets en antologies de l'època, etc., i amb la seva sòbria i melòdica estructura polifònica contribuïren de forma decisiva a determinar el caràcter de l'anomenada escola romana, que culminaria en l'art de Pierluigi da Palestrina. Però l'activitat compositiva de Costanzo Festa no es limita sols a la música religiosa i litúrgica. També fou, amb Arcadelt i Verdelot, un dels primers músics importants que cultivaren el gènere del madrigal, destinat a orientar la forma més representativa de la civilització musical renaixentista. Els seus madrigals presenten els caràcters estilístics comuns a tots els de la primera meitat de segle, com la preponderància d'una escriptura relativament senzilla, acordal i homorítmica, que tan sols de tant en tant deixa lloc a una polifonia més articulada i complexa. L'expressió musical és sempre plana i continguda, lluny de la intensitat i ampul·lositat dels grans madrigalistes de finals del segle; elegància, fluïdesa, gust harmònic i cantabilitat de les parts són les qualitats i les virtuts que feren populars els madrigals de Costanzo Festa, sobretot els escrits per a tres veus, gènere del qual fou un verdader especialista; en publicà més de vuitanta, molts dels quals reunits en dues col·leccions impreses a Venècia el 1541 i 1543. D'altres moltes composicions seves, sacres i profanes, foren publicades en antologies de l'època.