Colette

Sidonie-Gabrielle Colette, més coneguda amb el seu nom d'escriptora Colette (28 de gener de 1873, Saint-Sauveur-en-Puisaye, Yonne–3 d'agost de 1954, París), era una escriptora francesa. Va ser una escriptora d'una producció literària espectacular. Criada en el camp en mans de la seva mare Adela Eugènia Sidonie i amb la vivacitat del seu pare Jules-Joseph Colette, militar retirat, va mantenir el caràcter de dona de Borgonya. A París, va acabar els estudis i és a on coneix el seu primer marit, molt més gran que ella, anomenat Henri Gautier Villars, escriptor conegut com a Willy en el món literari. Colette va ser qui escriuria Claudine, Minne i Les égarements de Minne per al seu marit. L'any 1906, es divorcia i comença una batalla legal per aconseguir els drets d'autor de les obres que s'havien publicat sota el nom del seu marit. La nova independència li permet treballar en el món de l'espectacle i l'experiència literària va donar-li l'empenta per a escriure La vagabonde (La vagabunda) l'any 1911. L'autora, en aquesta obra, fa un retrat de la vida de Renée com a ballarina i actriu després de deixar al seu marit infidel, i està tan dolorida que no té confiança en l'amor que li transmet un altre jove. Els seus espectacles al Moulin Rouge sovint eren tan escandalosos que la policia havia d'intervenir. L'any 1914, es casà amb el polític Henri de Jouvenel i escriu el seu segon llibre, L'entrave (L'obstacle), que seria la continuïtat de la vida de l'autora, però no va tenir tant d'èxit. Fruit d'aquest segon matrimoni, tindrà una filla. Va ser un període molt productiu, amb obres reconegudes com ara Chéri (Estimat) i La naissance du jour. També entra en el món de la política i es fa periodista. En els seus escrits, es veu l'amor per la seva terra, Bretanya i Provença. La separació posterior del segon marit va fer que es dediqués al treball durant nou anys fins a aparellar-se amb Maurice Goudeket. En aquest període és quan va escriure les seves millors obres, com Le blé en herbe, Les vrilles de la vigne, Le képi, La chatte, Duo, Julie de Carneilhan, entre d'altres. Va ingressar a la Reial acadèmia de llengua i de literatura franceses de Bèlgica i a la Societat Literària dels Goncourt. Va ser la primera dona en formar part de la Societat Literària dels Goncourt i també la primera en presidir-la. Els últims anys, els va viure a prop dels jardins del Palais-Royal i, encara que el reumatisme li era un obstacle, va continuar fent literatura dels records com Journal à rebours, L'étoile Vesper, Le fanal bleu i Gigi, novel·la que va ser una pel·lícula de Hollywood reeixida.