Claudio Merulo

Claudio Merulo (Correggio, 8 d'abril de 1533 – Parma, 4 de maig de 1604) fou un compositor italià del Renaixement. El seu verdader nom era Merlotti. Des de la seva infància mostrà extraordinaris aptituds per la música, i nen encara, coneixia molts instruments. Deixeble primer d'un mestre francès anomenat T. Menon i després de Donati, més tard (1556) passà Brescia com a organista i d'allà malgrat que el contracte era de cinc anys passà a Venècia per a perfeccionar els seus estudis. El 1577 succeí com a organista de la Basílica de Sant Marc a Parabosco (abans havia estat segon organista junt amb Annibale Padovano), i adquirí gran celebritat, sent cridat el 1588 a la cort de Parma per a ocupar la plaça d'organista en la cort de Ranuccio I. El 1587 treballà coma organista de la catedral d'aquesta ciutat, i el 1591 de l'església de "Santa Maria della Steccata". El 1586 també havia estat editor de música i constructor d'orgues, en societat amb F. Betanio, societat que es dissolgué ben aviat, continuant l'activitat Merulo sol. Publicà moltes obres de Palestrina, G. Gabrieli i altres. Desenvolupà una intensa activitat didàctica (entre els seus alumnes tingué el brescià Fiorenzo Maschera, al bergamasc Guglielmo Arnone, el venecià Francesco Stivori el friülà G. B. Mosto, el perugià Gerolamo Diruta i, Camillo Angleria), i també demostrà un interès més pràctic per l'orgueneria, construint orgues ell mateix i fent aplicar diverses modificacions a l'orgue de Sant Marc de Venècia.