Claude Goudimel

Claude Goudimel (Besançon, 1514 a 1520 – Lió, 28 d'agost de 1572) fou un compositor, editor, publicista i teòric francès del Renaixement. Es tenen molt poques dades de Goudimel, malgrat tot se sap que va rebre una sòlida instrucció musical i literària. Educat en la religió catòlica, passà a Roma, després d'haver sigut mestre de capella de Besançon i en la Ciutat Eterna fundà una escola de música. Tingué la glòria que Palestrina fou alumne seu. De retorn a França abjurà el catolicisme, i s'afilià a la Reforma, el que li fou fatal, doncs morí assassinat a Lió quan la cèlebre Massacre del dia de Sant Bartomeu, sent el seu cos llançat al Roine. La seva obra més notable és la música dels Salms, que encara es canta en algunes capelles luteranes, però abans d'abjurar del catolicisme va compondre dos motets que s'inseriren en el Liber quatuor eccles, cantionum (Anvers, 1553); edità associat amb Du Chemin, la col·lecció Canticum beatae Mariae Virginis, en la que figura, de la seva composició, un Magnificat (1553); també són seus una Missa i quatre moduli, inserits en la col·lecció Missae duodecim cum quatuor vocibus, col·lecció de la qual també fou editor el 1554; Chansons spirituelles (1555); un altre Magnificat i quatre Misses inserides en altres col·leccions, etc. Alguns autors posen en dubte que Goudimel es fes protestant, perquè en aquella època eren cantats i composts per individus pertanyents a la Reforma i pels catòlics. De totes maneres, és cert que va mantenir amb els hugonots estretes relacions, i què el 1565 apadrinà a Metz a un infant de la religió reformada. L'edició més antiga del salteri de Goudimel porta per títol Les CI. Psaumes de David nouvellement mis en musique à quatre parties (París, 1564). La música religiosa que va compondre Goudimel l'ubica en el nombre dels més il·lustres compositors de la seva època (algunes de les seves obres es troben manuscrites en el Vaticà); l'harmonia és molt pura i la factura d'una absoluta correcció. També posà en música les Odes d'Horaci, que donà a l'estampació amb el títol Quintti Horatii Flacci odae ad rhytmos musicos reductae (1555). Després de la seva mort es publicà La fleur des chansons (1574).