Charles-Auguste de Bériot

Charles-Auguste de Bériot (Lovaina, Bèlgica, 20 de febrer de 1802 - Brussel·les de 8 d'abril, 1870) fou un violinista i compositor belga procedent d'una família aristòcrata.Considerava el violí com una distracció més i la música formava part del seu entreteniment fins que les seues aptituds van començar a destacar i van propiciar que als nou anys ja es fera sentir en públic amb gran èxit. Als 18 marxà a París amb l'objectiu de perfeccionar els seus estudis sota la direcció de Baillot i Viotti. En la capital francesa treballava intensament i actuava en públic amb gran èxit. Va fer gires per Anglaterra, Itàlia i la resta de sales més importants d'Europa arribant a fer-se un lloc entre els violinistes més destacats del moment. El 1836 es va casar amb la cèlebre cantant Maria Malibran, filla del compositor, tenor i mestre de bel canto Manuel del Pópulo Vicente García. D'aquest matrimoni en nasqué un fill Charles Wilfrid Beriot (1833-1914) el qual acabaria destacant com a pianista. No obstant, la Malibran es va morir poc després de la boda a causa d'una fatídica caiguda d'un cavall en una cacera que li va provocar ferides irreversibles. El 1842 Balliot, als 71 anys, renuncia a la càtedra de violí del Conservatori de París i aquesta se li ofereix a Bériot qui la va refutar, tot i que en la capital francesa Beriot tenia alumnes com en Heinrich Wilhelm Ernst, , el 1843 es va instal·lar com a principal professor de violí del Conservatori Reial de Brussel·les on va fundar la seua pròpia escola violinística que després seria coneguda com la famosa Escola Franco-belga. Allà hi va tenir deixebles que posteriorment serien celebritats del violí com Johann Christoph Lauterbach (1832-1918), Jesús de Monasterio (1836-1903) i, un dels més importants, Henri Vieuxtemps. El 1852 va haver de renunciar al seu treball a causa d'una ceguesa que en 1858 acabaria sent total i que l'apartaria completament de la vida pública. Bériot fou un dels violinistes més distingits del segle XIX, d'estil ampli i brillant i amb una música gentil amable i virtuosística que es contraposava fermament a l'escola francesa del moment. Va escriure 10 concerts per a violí solista i orquestra dels quals els nos. 3, 7 i 9 encara sobreviuen, això si amb escassa presència, entre el repertori de violí actual. També són de gran importància obres com l'Escena d'un Ballet, Op. 100, i llibres d'estudis tècnics importants dins la pedagogia del violí com Méthode de violon en trois parties.