Caterina Mancini

Caterina Mancini (Genzano di Roma, 10 de novembre de 1924 – Roma, 21 de gener de 2011) fou una soprano dramàtica italiana. Després d'una feliç estrena radiofònica, el 1948, en una versió de La batalla de Legnano de Verdi, aquest mateix any s'imposa en el Maggio Musicale Fiorentino, amb una altra producció verdiana, I lombardi allà prima Crociata, a la que seguí, el desembre, una interpretació memorable del Mosè in Egitto de G. Rossini, al costat del baix Nicola Rossi-Lemeni, en la vetllada inaugural de l'Òpera de Roma. Era el principi d'una important carrera, en la qual l'artista i hi va manifestar una càlida i generosa vocalitat, una fraseig decantat i una desusada precisió estilística, dots que li permeteren perfilar-se com a una de les més autoritzades sopranos verdianes de la post-guerra. Després de participar en diverses reposicions importants, tals com l'Attila de Verdi, la Lucrezia Borgia de G. Donizetti, del Rinaldo de G. F. Händel i de Der Freischütz de C. M. von Weber, la Mancini es dedicà a un repertori més decididament dramàtic, assolint els seus moments més feliços amb La Gioconda (Ponchielli) a l'Arena de Verona i amb Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni en les Termes de Caracal·la romanes. Vers el final de la seva carrera cultivà la corda de mezzosoprano, interpretant, entre d'altres, en l'Opera de Roma, el rol de la princesa d'Eboli, en una inoblidable versió de Don Carlos de Verdi.