Carlo Zecchi

Carlo Zecchi (Roma, 8 de juliol de 1903 – Salzburg, 31 d'agost de 1984) fou un pianista i director d'orquestra i professor de música. Fou alumne de Bajardi, Refice, Setaccioli i Bustini, en el Conservatori de Santa Cecília de Roma, ciutat en què començà la seva carrera de concertista. Després d'un curs de perfeccionament a Berlín amb Schnabel i Busoni, el 1931 realitzà als Estats Units una gran gira artística en la que recollí un gran èxit. Es perfeccionà en la composició amb Münch i Guarnieri. Durant uns anys dirigí l'Orquestra Italiana de Cambra, càrrec en el que fou substituït el 1946 per Francesco Mander. El 1949, junt amb Mateusz Glinski l'Institut Internacional F. Chopin. El 1957 dirigí l'orquestra del Maggio Musicale Fiorentino, amb la que viatjà a Amèrica i Japó. Continuà la seva carrera pianística actuant amb el famós duo amb els violoncel·listes Enrico Mainardi o Antonio Janigro. Pianista d'una gran sensibilitat, va fer cèlebres les seves interpretacions de Scarlatti, Mozart i Bach. Fou professor de direcció d'orquestra en l'Academia Chigiana de Siena, on entre d'altres alumnes va tenir el genovès Giorgio Ferrari i, la catalana Josefina Gómez Toldrá. També va romandre un cert temps a Suïssa on donà lliçons a diversos alumnes, entre ells el madrileny José Maria Franco Gil i, al napolità Sergio Lauricella.Va compondre diverses obres i va dirigir l'edició l'òpera omnia pianística de Schumann.