Carlo Tagliabue

Carlo Tagliabue (Mariano Comense, 13 de gener de 1898 – Monza, 5 d'abril de 1978) fou un baríton italià.Estudià a Milà amb els mestres L. Gennai i A. Giudotti, debutà Lodi el 1922 amb Loreley de A. Catalani i Aida de G. Verdi. L'any següent cantà en el teatre Verdi de Florència (Aida) i en el teatre Massimo de Palerm Il piccolo Marat de P. Mascagni. Després treballà en famosos teatres tant a Itàlia com a l'estranger (São Paulo i Rio De Janeiro, 1924)); Lisboa, 1925/26; Torí, 1928/29; Verona, 1930; Buenos Aire, 1934; Londres 1938 i 1946; Metropolitan de Nova York, 1937/39. El 1930 debutà a la Scala, on tornà actuar sovint fins al 1955. Es retirà dels escenaris el 1958 i es dedicà a partir de llavors a l'ensenyança. Dotat d'una veu delicada i consistent, tècnicament molt bregat en la matèria, mercès a l'estil de l'escola decimononica fou l'últim dels barítons verdaderament verdians del segle XX (Nabucco, Rigoletto, Il trovatore, La forza del destino, Un ballo in maschera, Otello), distingint-se també com a sobri intèrpret de la Jove Escola Italiana (Pagliacci, Cavalleria rusticana, Andrea Chenier, La bohème, Tosca).