Carlo Evasio Soliva

Carlo Evasio Soliva (Casale Monferrato, 27 de novembre de 1792 - París, 20 de desembre de 1853) fou un compositor italià del Romanticisme. Va fer els seus estudis en el Conservatori de Milà, i el 1816 començà la seva carrera teatral amb l'òpera La testa de bronzo estrenada en La Scala de la capital llombarda. El 1821 aconseguí la plaça de professor de cant del Conservatori de Milà i el 1832 passà a Sant Petersburg, on fou mestre de capella, director de l'Òpera, director de la música vocal de l'escola imperial dels teatres i professor de cant de la gran duquessa Alexandra. El 1841 retornà a la seva pàtria i poc temps després s'establí a París on acabà els seus dies. Entre les seves òperes cal mencionar: Le zingare dell'Asturia (1817); Giulia e Sesto Pompeo (Milà, 1818); Elena e Malvina (Milà, 1824); Berenice d'Armenia. També va compondre la cantata Campianto sulla tomba de Mayr; un Te Deum; dos Salms amb orquestra, i altres obres religioses, així com música instrumental.