Carl Gottlieb Reißiger

Carl Gottlieb Reissiger (Belzig, 31 de gener de 1798 - Dresden, 7 de novembre de 1869) fou un compositor alemany. Carl era germà d'en Friedrich August Reissiger (1809-1883) crític i també compositor. Començà els seus estudis en l'escola de Sant Tomàs de Leipzig i després la completà a Viena, on va escriure una òpera, i a Munic, tenint per mestre en la capital bavaresa a Peter Winter, que féu d'ell un músic consumat. El 1823 es traslladà a Berlín i es donà a conèixer avantatjada ment com a pianista, pel que el rei de Prússia li concedí una pensió perquè visités els principals conservatoris de França i Itàlia amb el fi d'establir-ne un a Berlín. El resultat d'aquest viatge fou nul, perquè el Govern prussià desistí de la idea, però Reissiger es féu aplaudir a París, i al seu retorn fou nomenat professor de l'Institut Musical que Carl Friedrich Zelter dirigia a Berlín, passant el 1826 a La Haia per encarregar-se de l'organització d'un conservatori i, finalment, el 1827 succeí a Weber com a mestre de capella de la cort del Regne de Saxònia, i allà en la capital, (Dresden) tingué entre altres alumnes al suec d'origen alemany Hermann Berens.Compositor fecund i inspirat, donà al teatre les òperes Das Rockenweibchen, Der Ahnenschats, Jelva, Libella, Die Felsenmühle zu Etalieres, Didone, Turandol, Adele de Foix i Der Schiffbruch der Medusa molt aplaudides en la seva època però avui dia oblidades. A més, és autor de l'obertura, cors i entreactes per la tragèdia Neró, misses, salms, motets, l'oratori David, simfonies, obertures, quintets, quartets, sonates i lieder. La seva obra més cèlebre és una espècie de meditació per a piano titulada L'últim pensament, que va ser atribuïda a Carl Maria von Weber, sense cap fonament, però en aquesta composició no es troba cap de les característiques de l'il·lustre autor de la Invitació al vals.