Cali

Bruno Caliciuri, de pseudònim Cali, és un autor, compositor i intèrpret francés de música pop nascut el 1968. Cali, el veritable nom del qual és Bruno Caliciuri va nàixer el 28 de juny de 1968 a Vernet prop de Perpinyà (Rossello). Els seus orígens són italians. El seu avi, que va formar part de les Brigades Internacionals va venir per combatre Franco i es va casar a Barcelona on va nàixer el pare de Cali. Fan del rock anglosaxó (Simple Minds, The Waterboys, The Clash), ha dedicat 17 anys de la seua vida al rugbi (va arribar a ser seleccionat a escala regional). Va decidir, però, de dedicar-se completament a la música arran d'un concert memorable de U2 al Palais des Sports de Tolosa de Llenguadoc el 1984. Als 17 anys, va fugir alguns mesos a Irlanda i hi va descobrir la música punk, que va adoptar amb el seu primer grup Pénétration anale (!). Dels 25 als 28 anys, va formar part dels grups Indy (dos àlbums autoproduïts) i Tom Skarlett. Des de 1997 a 2001, canta, compon, interpreta i escriu tots els seus textos. Va ser llavors que va llançar un altre CD autoproduït. En deu anys, va fer centenars de concerts, entre els quals le Chantier des Francofolies, el 2001. A la fi de 2001, Cali es posa davant del piano i acaba amb Tom Skarlett. El productor Didier Varrod fa escoltar aleshores per France Inter una de les seues cançons, «Tout va bien» (Tot va bé). Comença llavors a fer de teloner d'artistes com Brigitte Fontaine o Bénabar i toca sovint a El Mediator, un local de rock de Perpinyà. El juliol de 2002, després d'un concert al Festival de les Francofolies, crida l'atenció de la seua actual casa de discos, que el contracta. Ix llavors, a la fi d'agost de 2003 l'àlbum L'amour parfait (L'amor perfecte). L'octubre de 2005 ix un altre àlbum Menteur (Mentider) (l'anunci per a la televisió del qual ha estat censurat perquè es reia del govern francés!) un disc amb sonoritats més acostades al rock i amb uns arranjaments menys improvisats. Ha estat enregistrat en part a Irlanda pel productor Daniel Presley. Hi apareixen més persones properes a Cali, Daniel Darc i sobretot Steve Wickham dels Waterboys, grup irlandés del qual Cali és fan. Aquest disc marca, a més, l'entrada de Cali en el nucli dels millors artistes francesos amb cançons com Je ne vivrais pas sans toi (No viuria sense tu). El nombre dels seus fans no deixa de créixer, ja siguen atrets pel seu costat més proper a la chanson française de l'àlbum o pels concerts més propers al rock (fins i tot punks) d'un Cali que es dóna del tot al seu públic. El 2006, la cantant i actriu Jane Birkin va incloure una cançó de Cali, Sans toi, en el seu disc Fictions. Aquesta peça forma part del seu repertori en la gira mundial del 2008.