Bruno Bettinelli

Bruno Bettinelli (Milà, 4 de juny de 1913 – idm. 8 de novembre de 2004) fou un compositor autodidacta italià. Estudià en el Conservatori de Milà amb Bossi i Paribeni, diplomant-se en piano el 1932 i composició el 1937. Des de 1957 fou professor en aquell conservatori, desenvolupant al mateix temps la labor de crític musical en alguns diaris i revistes. El 1940 aconseguí el premi de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma pel seu Concert, i en el Festival de Venècia fou executada la seva Fantasia concertante (1950). A pesar d'utilitzar tècniques modernes de composició, com la dodecafònica, el seu estil es relaciona amb la tradició italiana de contrapunt instrumental. És autor de música sacra i profana. Entre les seves composicions, cal recordar, a més de les citades, les òperes Il pozzo e il pendolo (1957) i La smorfia (llibret de R. Bacchelli, 1959); Messa da Rèquiem (1943); 2 Invenzioni per a cordes (1939); 3 líriques corals d'Giuseppe Ungaretti per a cor (1940); Laudi per a solistes, cor i orquestra (1947); Ricercari per a petita orquestra (1952); Episodi (1961) i Improvisacions per a guitarra (1970). Fou professor en el Conservatori de Milà on entre els seus alumnes tingué a Bruno Canino, i Angelo Paccagnini.