Brownie McGhee

Brownie McGhee (Knoxville (Tennessee), 20 d'abril de 1915 – Oakland, Califòrnia, 16 de febrer de 1996) fou un guitarrista i cantant estatunidenc. Membre d'una família de raça negra, la seva vocació musical despertà en les esglésies, essent ja nen i quan l'atacà la poliomielitis que li deixà una coixesa incurable. Allí se sentí atret pels càntics spirituals i després, en freqüentar els clubs de blues, conegué en Blind Boy Fuller, l'estil del qual l'influencia tota la seva carrera. Aprengué a tocar la guitarra i el 1939 formà un duo amb l'harmònica cec Ernie Terrell, amb el que gravà cançons de gran èxit popular, com Baseball Boogie i So Much Trouble. El 1944 s'instal·là a Nova York i aviat es convertí en un dels més famosos protagonistes del moviment musical folk, interpretant cançons de contingut polític i social crític amb la realitat dels treballadors i de la població negra sotmesa a la discriminació racial, ensems que instaurava l'anomenat estil Piedmont, mescla de cançó popular amb el blues, amb el qual assoliria èxits notables. En aquell temps formà un trio amb Sonny Terry i Woody Guthrie, en el que ell tocava la guitarra i cantava, i corregueren la costa oest dels Estats Units. El 1953 fundà el sextet que es coneix amb el nom de Brownie McGhee and His Might Rockers, i el 1960 obrí una escola de blues en el barri novaiorquès de Harlem. D'aquests anys el seu enregistrament més conegut fou la peça Drinkin Wine Spo Dee o Dee. Arribà a actuar en diversos musicals representats en teatres de Broadway i donà una sèrie de recitals per Europa el 1969. Després es radicà definitivament a Oakland, on actuava en clubs locals. El seu últim enregistrament data de 1995, Brownie's Blues, editada a Austràlia.