Bobby Fischer

Robert Bobby James Fischer (Chicago, 9 de març de 1943 - Reykjavík, 17 de gener de 2008) fou un jugador d'escacs estatunidenc, Campió del món entre 1972 i 1975, i número 1 mundial a la llista d'Elo de la FIDE entre 1971 i 1975. Hom el considera un dels millors jugadors de la història.Va ésser campió juvenil del seu país el 1953, i el 1957 es va proclamar campió absolut dels Estats Units. El 1958 va aconseguir el títol de Gran Mestre. Després d'algunes participacions en torneigs de candidats, el 1972 es va proclamar campió del món en vèncer Borís Spasski. El 1975 va perdre el seu títol en renunciar a la disputa del matx contra Anatoli Kàrpov, que va ser proclamat campió. Karpov havia estat el jugador preparat per l'aparell soviètic per enfrontar-s'hi com també ho havia estat l'antecessor al títol mundial Tigran Petrossian, a qui va derrotar també a la fase de Candidats. Va obtenir resultats espectaculars com les victòries "perfectes" en els matxs de Candidats per 6-0 contra Bent Larsen i de nou per 6-0 contra Mark Taimanov, totalitzant en un cert moment 19 victòries consecutives en condicions de torneig oficial, rècord encara inigualat. Després de vint anys retirat va tornar a jugar una "nova" final amistosa contra Spasski en la qual hi va haver una gran bossa, aquesta vegada a la Iugoslàvia, i que va guanyar per 10-5. Les conseqüències d'aquest matx foren l'emissió d'una ordre d'arrest contra ell als Estats Units (tornar al país li hauria suposat com a mínim 10 anys de presó) i la confiscació de tots els seus béns, per desobeir l'ordre del Govern Federal de no jugar a Iugoslàvia. L'escaquista havia expressat la seva postura en contra de la guerra en algunes ocasions. Després d'estar "fugit" de la justícia nord-americana durant molts anys i després d'un intent d'aquesta de capturar-lo mitjançant una extradició des del Japó en 2004 que quasi es va materialitzar, Fischer va ser acollit per Islàndia, que li va oferir la nacionalitat, i va viure a eixe país-illa des del 2004 fins a la seva mort el gener de 2008, que va succeir als seixanta-quatre anys per una malaltia dels ronyons. Va morir amb els mateixos anys que caselles té el tauler del joc que tant va estimar, fent així un ullet irònic del que seria una profecia autorealitzada.