Bernhard van den Sigtenhorst Meyer

Bernhard van den Sigtenhorst Meyer (Amsterdam, 17 de juny de 1888 - La Haia, 17 de juliol de 1953) fou un compositor neerlandès. Fou un dels més distingits i independents dels compositors del seu país, i figura preeminent de la moderna escola holandesa. Estudià amb Bernard Zweers, Daniel de Lange i J. de Paw, i posteriorment a París. La inevitable influència dels Impressionistes francesos es deixà sentir en els seus primers treballs d'aquest compositor, que fermament resolt, tanmateix, a mantenir l'esperit nacional, aviat abandonà aquestes orientacions. Envers l'anterior no tan sols estudià a fons la música popular del seu país, sinó que viatjà durant alguns anys per les Índies Orientals Neerlandeses investigant en les cançons i danses dels seus indígenes, els gèrmens de l'art nacional importat i els efectes artístics d'aquesta amalgama. El resultat d'aquests estudis i les impressions rebudes en les seves llargues excursions per Orient es reflecteixen en les seves composicions per a piano i en els seus nombrosos lieder, els quals formen la part més important i inspirada de la seva obra, extremadament rica en color i tècnica avançada. Va tenir entre altres alumnes el seu compatriota Hans Henkemans (1913-1995). Pertanyent al gènere pianístic les composicions titulades: Van de Bloemen; Het Oude China; Van de Vogels; 6 Gezichten op den Fuji; De Maas; St. Quentin; Oude Kaasteelen; Preludes (dues sèries); Capru; Variations; una Sonata.Les col·leccions de lieder porten els títols següents: By den Tempel; Finisteringen; Stemmingen; Doode Steden; Veltduntjens; 6 Geestelyke liederen.En els gènere de cambra va escriure un quartet per a instruments d'arc i una sonata per a piano i violí. A més va compondre un Stabat Mater per a quartet vocal a cor mixt a cappella.