Bernardino Molinari

Bernardino Molinari (Roma, 11 d'abril de 1880 – idm. 25 de desembre de 1952) fou un director d'orquestra italià. Estudià en el Conservatori de Roma, on fou alumne de Stanislao Falchi i Remigio Renzi. Inicià la seva carrera com a director d'orquestra a Roma (teatre Costanzi), com a substitut. Durant 31 anys (1912-1943) fou director artístic estable de l'orquestra de concerts del teatre Augusteo de Roma, amb la qual també actuà a l'estranger, i on entre d'altres alumnes tingué a Antonio Padrotti. Fou professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana, on, entre altres alumnes tingué a Pièro Santi, Jan Meyerowitz,Alberto Ghislanzoni, Franco Caracciolo, Pietro Argento i Armando Renzi. També realitzà diverses gires arreu d'Europa i Sud-amèrica. Després de debutar als Estats Units, el 1928, dirigí durant un any (1931-32) la New York Philarmonic. Supervisà moltes revisions i transcripcions d'obres antigues (d'autors com Vivaldi, Monteverdi, Carissimi, Händel, etc.) i portà a fi una orquestració de L'Isle joyeuse, de Debussy.