Bengt Hambraeus

Bengt Hambraeus (Estocolm, (Suècia), 29 de gener de 1928 - Glen Roy, Ontàrio, (en el comtat de Glengarry), prop de Montreal, Quebec, Canadà, 21 de setembre de 2000) fou un organista, compositor i musicòleg suec-canadenc. Hambreaus estudià orgue amb Alf Linder i musicologia amb Carl-Allan Moberg, en la Universitat d'Uppsala, aconseguint el seu doctorat el 1956 amb una tesi sobre notació musical medieval. De 1957 a 1972 treballà en el departament de música de la Ràdio sueca, i finalment ocupà càrrecs executius i de productor, durant aquest temps es convertí en un emissari d'alt perfil de música nova a Suècia, donant alè a la discussió de noves formes musicals, la renovació de l'orgue, música amb nous conceptes tonals/tècnics i la integració de l'art interpretatiu, l'improvisació, la electrònica en viu i els efectes estereofònics/espacials en l'execució de concerts tradicionals. També fou un prolífic compositor. El 1972 es convertí en professor de composició en la Universitat McGill de Montreal i va romandre al Canadà fins a la seva mort el 2000. Entre el seus alumnes notables s'hi troben el compositor Peter Allen i el pianista Richard Hunt. Fou elegit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Música el 1967 i va rebre la Medalla Reial sueca Litteris et Artibus el 1986. Hambraeus escriví música per a una gran quantitat d'instruments, però potser és més conegut per les seves obres per a orgue. Junt amb Mauricio Kagel i György Ligeti fou un dels primers en utilitzar mètodes compositius d'alta modernitat per a compondre música per a orgue. Limelight Records llençà les seves Constellations and Interferences en LP.