Benedictus Appenzeller

Benedictus Appenzeller, també Appenzelder, Appenzelders, Appenselder (Oudenaarde, vers 1480 – [...?] vers 1558) fou un compositor i cantant que s'ubica dintre de l'anomenada escola Franco-flamenca del Renaixement, i que es trobava actiu principalment entre les ciutats de Brussel·les i Bruges. Potser d'origen suís. Encara molt jove, marxà a Brussel·les entrà al servei de Maria d'Hongria, esposa de Lluís II d'Hongria, regent dels Països Baixos, en qualitat de músic de la cort i maître des enfants du coeur. Succeí en aquest càrrec a Jean Gossin. Fou un gran admirador de Josquin, a la memòria del qual escriví un lament per a quatre veus, Musae Jovis ter maximi, que es conserva, en un manuscrit datat el 1542, en la Biblioteca de Cambrai. Moltes de les seves obres porten únicament la signatura Benedictus, i degut a aquesta circumstància se'l va confondre durant molt temps amb Benedictus Ducis i amb Benedictus d'Opitis. Adoptà àmpliament les tècniques en voga de la seva època i assolí els seus millors resultats en els motets construïts sobre un cantus firmus, es pot afirmar que fou un compositor força prolífic de música vocal, tant sacra com profana, al llarg d'una inusualment llarga carrera per la seva època.