Benedetto Pallavicino

Benedetto Pallavicino (Cremona, 1551 (Gregorià) – 26 de novembre de 1601) va ser un compositor i organista italià del final del Renaixement. Compositor prolífic de madrigals, va residir a Sabbioneta, en la Casa de Gonzaga de la cort de Màntua per la dècada de 1590, on va ser proper de Giaches de Wert i rival del seu jove contemporani Claudio Monteverdi. Havia entrat en la capella de la cort de Màntua el 1582, en qualitat de cantor. En aquest centre, el 1596, a la mort de Giaches de Wert del que havia estat un gran seguidor, aconseguí el càrrec de mestre de capella, títol heretat després per Monteverdi, que el succeí i amb el que voltes el confongueren. La publicació de les obres de Pallavicino anà a cura del seu fill dit també Benedetto, el qual era monjo camaldulenc. Famós madrigalista, Pallavicino heretà de Giaches de Wert el gust de l'estil concertant, encara a voltes anticipat a les futures dissonàncies monteverdianes. Entre les seves obres figuran I libro de Madrigali a 4 voci, vuit llibres de madrigals a cinc veus, un Liber Primus Missarum , Sacrae dei Laudes, VIII et una XII duae vero XVI ocum organo Chori II; a més, una cinquantena de madrigals dispersos en diverses antologies. La seva popularitat fou tal que molts dels seus madrigals apareixen en moltes col·leccions de l'època, publicades en els principals centres culturals europeus: Anvers, Venècia, Nuremberg, Copenhaguen i altres, com per exemple els vint publicats en el Tertius gemmae musicalis liber de F. Lindner a Nuremberg l'any 1690.