Auguste Dupont

Pierre Auguste Dupont-Auberville (Lieja, 1827 - Brussel·les, 1890) fou un compositor i pianista belga. Durant molts anys desenvolupà la plaça de professor de piano en el conservatori reial de Brussel·les, on entre els altres alumnes tingué el català Eduard Compta i Torres i els neerlandesos Jules ten Brink, Willem Frans Thooft, i on la seva ensenyança assoli ésser famosa. Va escriure gran nombre d'obres per a piano, revelant en totes elles la influència de l'escola moderna alemanya. Obres principals:Pluie demai, estudi (Lieja, 1847);La pensée, (1848);La Sérénade, (Magúncia, 1848);Six contes de foyer, (Magúncia, 1852);Réverie, (1852);Chanson des jeunes filles, (1852);Lamento, poesia elegiaca (1853);Mazurca et Balade, (1853);Tremolo staccato, (Bonn, 1853)Le mouvement perpetuel, (1853);Marche et scène druidique, (1853);Concerto-sinphonie, per a piano i orquestra (1857), etc.