Asprilio Pacelli

Asprilio Pacelli (Stroncone, 1570 (Gregorià) – Varsòvia, 4 de maig de 1623) va ser un compositor italià del Barroc. Va ser infant de cor en la "Cappella Giulia" sota Palestrina. Restà al servei de dues esglésies romanes, la de Santa Maria de Montserrat a Roma i de la capella de la "Trinità dei Pellegrini"; més endavant fou mestre del Col·legi Alemany i, finalment en la Basílica Vaticana. El 1603 el rei Segimon III de Polònia el nomenà director de la seva capella de Varsòvia, càrrec que desenvolupà fins a la seva mort. Portà la capella polonesa a un grau d'altíssim esplendor, tractant amb èxit d'instaurar la tradició polifònica romana i allistant, entre d'altres, com a mestre de cor a Luca Marenzio. El rei Segimon, en la seva mort, el recordà erigint-li un monument amb un epitafi commemoratiu, en una capella de la catedral de Varsòvia. Entre les seves obres destaquen tres col·leccions: un llibre de motets a 8 veus, les Sacrae Cantiones i ujn llibre de madrigals, tots editats entre 1599 i 1601 a Venècia i a Roma. A més, gran nombre de les seves composicions s'inclouen en nombroses col·leccions de l'època. Pacelli ha estat estudiat modernament i editat pel musicòleg Matteo Glinsky.