Arthur Rubinstein

Arthur Rubinstein (Łódź, Polònia, 28 de gener de 1887 - Ginebra, Suïssa 20 de desembre de 1982) fou un pianista polonès d'origen jueu, cèlebre per llurs interpretacions de Chopin i d'altres compositors. No hi havia cap músic a la seva família, per tant, no estava emparentat ni de lluny amb els famosos pianistes russos del mateix cognom, però això no fou obstacle perquè des de la seva infantesa donés proves del seu temperament altament musical. El compositor Johannes Brahms, el sentí tocar, i impressionat pels seus dots musicals l'envia estudiar a Berlín amb el professor Heinrich Barth. Després d'estudiar algun temps a Berlín, on fou deixeble del seu compatriota Ignacy Jan Paderewski, als sis anys ja es presentà en públic; però la seva carrera com a concertista començà als dotze, amb obres de Mozart, conquistant ràpidament als públics per la seva formidable tècnica, fortalesa de so i fogosa execució, el que no exclou, quan és precís, la delicadesa. I aquesta impressionant carrera no acabaria fins a la seva retirada el 1976. Aquestes qualitats el feien molt a propòsit per interpretar les obres dels mestres moderns, com Debussy, Ravel, Isaac Albéniz i Pascual, Stravinski i Falla, el qual va compondre per a ell la Fantasia bètica. Poc temps després de començada la segona guerra mundial, es traslladà amb la seva família (estava casat amb Aniela Mlynarski, filla del director d'orquestra i compositor Emil Mlynarski) des de París als Estats Units i s'instal·là a Hollywood, on va intervenir en més de 15 films. Una vegada acabada la conflagració mundial, fundà i presidí el Fons Frederik Chopin, en el qual es dedicà a organitzar concerts amb el fi de recollir fons per ajudar als artistes europeus que havien resultat damnificats per la guerra. Fou membre estranger de l'Acadèmia de Belles Arts de França, de la de Belles Arts de Brasil, de la de Santa Cecília de Roma i de la Reial Vasa d'Estocolm. Va visitar sovint Espanya, on fou molt conegut i estimat. Se'l considerava com el millor intèrpret d'Iberia, d'Isaac Albéniz, obra que popularitzar arreu del món: però en el seu repertori incloïa també obres clàssiques i romàntiques, especialment las de Chopin, que fou un dels seus compositors favorits. Deixà publicades tres obres: Els anys de la meva joventut (1973): La meva jove vellesa (1980); i La vida és gran (1980). Al llarg de la seva vida li foren concedides moltes condecoracions i distincions, ja que fou oficial de la Legió d'Honor de França. cavaller de l'Orde Nacional del Mèrit de França, gran oficial del Mèrit de la República d'Itàlia, comanador de l'Orde de Leopold II de Bèlgica, comanador de l'Orde del Mèrit de Xile, Orde d'Alfons X el Savi d'Espanya, Orde d'Orange-Nassau dels Països Baixos, Gran Creu de l'Orde de Santiago de Portugal, Orde d'Alfons XII d'Espanya, cavaller de l'Imperi Britànic, medalla Presidencial de la Llibertat dels Estats Units i membre d'honor de la casa de Beethoven a Bonn. També va ser nomenat doctor honoris causa per les universitats estatunidenques de Northwestern, Brown i Yale, així com recipiendari de les medalles d'honor per les ciutats de Filadèlfia, Chicago, Miami, Seül i Marsella. Va adoptar la nacionalitat estatunidenca el 1946, i des de 1980 s'havia traslladat a Suïssa després d'haver viscut molt de temps a París.