Arthur Grumiaux

Arthur Grumiaux (Villers-Perwin, Bèlgica, 21 de març de 1921 - Brussel·les, 16 d'octubre de 1986) fou un violinista belga. Educat en una família amb gran afició musical, va convèncer al seu avi perquè l'ensenyés a tocar el violí. Als cinc anys, tocà per primera vegada en públic. Els seus pares es preocuparen per l'educació musical del seu fill i estudià en el Conservatori de Charleroi i posteriorment en el de Brussel·les i en el de París, amb George Enescu. Les seves extraordinàries dots interpretatives li valgueren dos premis el 1939, el Vieuxtemps i el Prume, i el Prix de Virtuosité, concedit pel Govern belga, el 1940. Encara que, la seva carrera internacional es veié trencada per la segona guerra mundial i fins al seu final no aconseguí la fama internacional. Formà un duet amb la pianista Clara Haskil el 1950 i a partir de 1967, un trio amb George Janzer i Eva Czako. Era considerat un excel·lent intèrpret mozartià, malgrat que tenia un ampla repertori, que anava des de Bach fins Stravinski. Posseïa un violí Stradivarius, el "Titan", encara que tocava habitualment amb un Guarnerius, el "Hemmel".