Arnold Schering

Arnold Schering (Wroclaw, 2 d'abril de 1877 - Berlín, 7 de març de 1941), fou un musicòleg alemany. Estudià música a Dresden amb Tt. Blummer i H. Petri; més tard perfeccionà els seus estudis de violí a Berlín amb Joseph Joachim i de composició amb R. Succo i ciències de la Música amb Oskar Fleischer i filosofia amb Carl Stumpf. S'especialitzà en musicologia en la Universitat de Munic amb Sandberger i el 1902 en la de Leipzig amb Kretzschmar. I el 1907 s'habilità en la Universitat de Leipzig per història de la música i estètica musical tenint entre els seus alumnes a Hans Wolfgang Sachse, Wilibald Gurlitt i al polonès Mateusz Glinski. El 1920 aconseguí la càtedra d'història de la Música de la Universitat d'Halle. Fou estudiós del Barroc, deixà treballs sobre l'oratori, l'evolució del concert instrumental, la producció de música per a orgue i coral i sobre Bach (1936): Simbolisme en la música (1941) i Cantates de Bach (1942). Revisà composicions de Hasse, Schütz, Pergolesi, etc. Va escriure música escènica per el Faust (Goethe). Se li deuen: Geschichte d. Instrumentalkonz. bis auf d. Gegen w. (1905); Geschichte d. Oratoriums (1911); D. niederl, Orgelmesse. Mus. Bildg. u. Erziehg (1912); Stud. z. Musikgesch. d. Frührenaiss. (1914).A més se li deuen, una refosa de la Història de la Música, d'A. van Dommers (1914); Tab. z. Musikgesch (3.ª ed., 1920), i un gran nombre d'articles de revistes i edicions d'obres de música antigues, entre elles l'oratori Nadal de Pchütz, que es considerava perduda i que Schering trobà a Uppsala.