Antonio Scontrino

Antonio Scontrino (Trapani, Sicília, 17 de maig de 1850 - Florència, Toscana, 7 de gener de 1922) fou un compositor italià. El seu pare era constructor de violins, i formà una petita orquestra amb els seus fills, assignant-li a l'Antonio el contrabaix, amb el qual assolí a ser un notable concertista. Després estudià en el Conservatori de Nàpols (1861-1870), i el 1873 fou pensionat per la seva ciutat natal, per perfeccionar els estudis a Munic. Al seu retorn s'establí a Milà com a professor particular i el 1891 fou nomenat professor del Conservatori de Palerm. El 1879 estrenà a Milà l'òpera Matilda, a la que li seguiren Il progettista (Roma, 1882); Il sortilegio (Roma, 1882); Gringoire (Milà, 1890), i La Cortigiana (Milà, 1896). Entre les seves altres obres i figuren una Obertura i quatre Interludis per la tragèdia Francesca da Rimini, de Gabriele d'Annunzio; Simfonia marinaresca; Simfonia romàntica; tres quartets per a instruments d'arc, peces per a violí i contrabaix, i nombroses melodies vocals, tant religioses com profanes. Els ultims anys de la seva vida s'establí a Florència on donà classes sobre la música italiana en els segles XVI i XVII. Entre els seus alumnes tingué al moscovita Ivanov-Boretsky (1874-1936).