Antonio Scandello

Antonio Scandelli (Brèscia, 1517 - Dresden, 18 de gener de 1580) fou un compositor italià del Renaixement. Fou deixeble de Gasparo Alberti a Santa Maria la Major de Bèrgam. El 1547 s'establí a Trento per treballar al servei del cardenal Madruzzo i el 1549 se'l va cridar a Dresden per a formar part de la capella de la cort del príncep de Saxònia, i des de 1568 mestre de capella del mateix príncep, càrrec en el qual fou succeït pel Pinello di Ghirardi. Retornà amb freqüència a Itàlia, sobre tot durant l'epidèmia de pesta que el 1567 assolà Dresden. Sota la seva direcció, la capella de la cort arribà a tal grau de perfecció, que es va fer famosa arreu d'Europa. També es distingí com a concertista de corn anglès. Va compondre: Il 1.º libro delle Canzoni Napolitani, a tres veus (1566 noves edicions, 1572 i 1583); Neue teutiche geistl; Liedlein mit 4 und Stimmen (1568); Nawe und lustige weltliche Deutsche Liedlein, de 4 a 6 veus (1570); Schöne weltliche und geistliche Deutsche Lieder, de 5 a 6 veus (1575); Il 2.º libro delle Canzoni Napolitane, de 4 a 5 veus (1577).A més, es troben moltes composicions d’aquest autor, sagrades i profanes, disseminades en les antologies de l'època.