Antonio Pasculli

Antonio Pasculli (13 d'octubre de 1842 - 23 de febrer de 1924) va ser un oboista i compositor italià del Romanticisme conegut com "el Paganini de l'oboè" pel seu virtuosisme i per la semblança tècnica de les obres d'ambdós. Va néixer a Palerm (Sicília), ciutat on va viure durant tota la seva vida. No obstant això, va viatjar per tota Itàlia i també a Alemanya i a Àustria fent recitals amb el seu instrument i també va dirigir orquestres simfòniques i bandes, molt populars en aquell moment al seu país. A més a més, va transcriure un elevat nombre de peces per a oboè i piano o arpa de Bellini, Donizetti, Verdi i Rossini. Les seves obres requereixen una enorme capacitat tècnica i un extraordinari virtuosisme de l'instrument. El compositor empra de forma assídua i insistent arpegis, trinos i escales i per a tocar les seves obres de forma solvent cal que l'intèrpret aprengui a realitzar la respiració circular. Un exemple d'aquest fet és l'estudi "Le Api" (les abelles), en la qual gairebé no es pot respirar en cap moment de l'execució musical. De fet, Pasculli era un dels pocs músics (per no dir l'únic) de la seva època que posseïen l'habilitat de la respiració circular.Els seus treballs compositius són fonamentalment fantasies, estudis, transcripcions i variacions sobre àries d'òpera i música de cambra. La seva música va quedar obsoleta a finals del segle XX i va romandre en estat latent fins que els oboistes Heinz Holliger i Omar Zoboli van recuperar les seves obres i, fins i tot, les van enregistrar. Gràcies a aquesta voluntat de fer-les renéixer avui en dia podem escoltar-les mitjançant gravacions.