Antonio Janigro

Antonio Janigro (Milà, 21 de gener de 1918 – Milà, 1 de maig de 1989), fou un violoncel·lista i director d'orquestra iugoslau d'origen italià. Va néixer a Milà d'una família de músics. El seu pare, Nicola Janigro, era natural de Molise i fou un pianista de talent que no va poder desenvolupar la seva carrera com a solista al perdre el braç esquerra durant la primera guerra mundial, al ser atacat per un franc-tirador d'elit. La seva mare, Marie Cavo, era violinista professional i oriünda de la Ligúria. Janigro començà estudiar el piano quan tenia sis anys i violoncel quan entenia vuit (1926). Inicialment les classes li foren impartides per Giovanni Berti, després Janigro fou inscrit en el Conservatori de Milà, on fou instruït per Gilberto Crepax. El 1929, la seva mare Maria, li va permetre fer algunes lliçons amb Pau Casals el qual estava de pas per Milà. I ja als 16 anys d'edat començà la seva carrera de concerts per Europa, Estats Units i Indonèsia. També fou important la seva activitat en duo amb pianistes de fama com Carlo Zecchi, Paul Badura-Skoda i Dinu Lipatti. De 1939 a 1954 fou professor en el Conservatori de Zagreb on el 1947 fundà el conjunt <Els solistes de Zagreb>, que ell mateix donà conèixer arreu del món. També va dirigir l'Orquestra de Cambra de Ràdio Zagreb i l'Orquestra de Cambra de Saarbrücken.