Antonio Bazzini

Antonio Bazzini (Brèscia, Llombardia, 11 de març de 1818 - Milà, 10 de febrer de 1897) fou un violinista i compositor italià. Als dotze anys ja era un notable concertista de violí, emprengué com a tal, llargues i fructíferes excursions artístiques per França, Espanya, Bèlgica i Alemanya. Als disset anys havia compost sis obertures i una missa la qual es cantà a Brèscia, composicions que li valgueren grans elogis de la critica. En el curs d'aquells viatges va tenir ocasió de conèixer i tractar a Schumann i Paganini, art en el qual exercí notòria influencia envers Bazzini; després de romandre quatre anys a Leipzig, i en aquest Conservatori estudià a fons les obres de Bach i Beethoven, passà el 1852 a París, on donà alguns concerts amb bon èxit, el 1864 s'establí a Brèscia, dedicant-se des de llavors exclusivament a la composició. Nomenat (1872), catedràtic del Conservatori de Milà, ocupà des de 1882 la direcció d'aquell centre, on va tenir entre altres alumnes al veronès Emilio Pizzi, al llombard Giuseppe Frugatta, als paduans César Cavaliere de Pollini, Emilio Pente i Hugo Bassani i, a Armando Seppilli. Els seus, sis quartets i el quintet per a instruments de corda situen Bazzini en un lloc preeminent entre els seus coetanis com a compositor de música de cambra; la seva factura reuneix a l'elevació d'estil la senzillesa i elegància; per contra les altres obres, com les obertures Saúl i Rei Lear, els poemes simfònics Francesca da Rimini i Senacheribbo (aquest per a orquestra i cors), l'òpera Turandot (1864) i el salm La resurrecció de Jesucrist, són menys recomanables.