Anna Bon di Venezia

Anna Bon di Venezia (Rússia, 1739-1740 – 1767?) fou una compositora italiana. Filla d'artistes d'òpera, la seva mare era soprano i el seu pare decorador, arquitecte i escenògraf, estudià música a l'Ospedale de la Pietà de Venècia. La seva primera obra publicada data del 1756 quan assolí el lloc de virtuosa di musica di camera a Bayreuth, en la cort de Frederic el Gran, al que dedicà llurs Sis sonates per a flauta, op. 1, publicades a Nuremberg d'aquest mateix any. El 1759 publicà Sis divertimentos per a flauta i continu. Més tard, el 1762, en morir la germana de Frederic, marxà amb els seus pares al castell d'Esterházy, a Hongria, on Haydn exercia com a mestre de capella. Romangué allí durant tres anys, cantant junt amb la seva mare per a guanyar-se la vida. El 1767 la trobem a Hildburghausen, casada amb un cantant. La seva obra, malgrat que escassa, és una de les més refinades del seu temps. A més de les composicions ja citades, va escriure Sis sonates per a clavicèmbal (1757).