André Souris

André Souris (Marchienne-au-Pont, Hainaut, Bèlgica, 10 de juliol de 1899 - París, 12 de febrer de 1970) fou un compositor i director d'orquestra belga, membre del grup surrealista d'aquell país. Féu els estudis de violí i composició en el Conservatori reial de Brussel·les i de direcció d'orquestra amb Hermann Scherchen. Fou successivament director d'orquestra de l'Institut Nacional de Radiodifusió de Brussel·les (1937-46), director del Studio Musical del Seminari d'Arts (1945-48) i professor d'harmonia en el Conservatori de Brussel·les (des de 1949) on tingué entre d'altres alumnes el madrileny Gonzalo de Olavide.Va escriure una multitud d'articles de crítica musical, entre ells els que aparegueren en la revista Polyphonie, fundada per ell mateix. Restà en relació amb el grup surrealista belga, del que en formaven part els pintors René Magritte i Paul Delvaux, així com el poeta Paul Nougé, autor de texts als que hi posà la música. Va deixar obres per a orquestra (Collages, Danceries, diverses simfonies), peces vocals amb orquestra o grups d'instruments (Le marchand d'images, Trois poemes japonais, Clarisse Juranville, l'autre Voix, cantates rurals), peces per a violí i piano, cançons, obres corals, música per a pel·lícules, entre elles Le monde de Paul Delvaux. A més, va escriure dos llibres de caràcter musicològic: La Musique instrumentale de la Renaissance i Visages et perspectives de l'Art Moderne. Durant els seus últims anys es dedicà a la transcripció i publicació d'obres per a llaüt, dels segles XVI i XVII, escrites segons les notacions en <tabulatura>, pròpies de l'època.