Анатолий Николаевич Александров

Anatoli Nikolàievitx Aleksàndrov (en rus: Анато́лий Никола́евич Алекса́ндров) (Moscou, 25 de maig de 1888 – Moscou, 16 d'abril de 1982) fou un compositor i pianista rus. Va ser alumne de A. A. Ilinski, Tanéiev i Vassilenko, en el Conservatori de Moscou, del qual en fou professor de composició partir de 1923 fins al 1964 quan es va retirar, i on entre els seus alumnes s'hi trobaven: Revol Bunin (1924-1976), Kiril Moltxànov (1922-1982), Raüf Gadjiev (1922-1995). L'any 1920, Aleksàndrov havia estat membre de l'Associació de Música Contemporània (ASM) i fou violentament atacat pels representants de l'Associació Russa de Músics Proletaris (ANPR). Això el va portar a una crisi creativa temporal, i a la renúncia de membre de les organitzacions a principis de 1930. Aleksàndrov fou un dels més autoritzats compositors soviètics, va escriure música per a piano, òperes i una simfonia, executada per primera vegada el 1967. Aleksàndrov estava casat amb una cantant i va portar una vida apartada i tranquil·la. Tot i que tenia una relació amb compositors com Nikolai Miaskovski i Dmitri Xostakóvitx, va evitar la vida publica. No obstant això, Aleksàndrov va rebre diversos premis estatals.