Amadeo Roldán

Amadeo Roldán i Gardes (París, França, 12 de juny de 1900 - Santiago de Cuba, 29 d'octubre de 1939) fou un director d'orquestra i violinista cubà. Després d'haver acabat els estudis generals de música en el seu país, es dirigí a Espanya per perfeccionar-los en diverses especialitats en el Conservatori de Madrid, sota la direcció d'Enrique Fernández Arbós. Passà de seguida a París i escoltà els consells de Thibaud, i retornant a L'Havana, on es presentà com a concertista i després com a violí concertino de l'Orquestra Filharmònica, sota la batuta del mestre Pedro Sanjuán. Després d'haver-se distingit singularment en aquest aspecte, passà, ensems, a empunyar la batuta d'aquella Associació, per absència del director, conquerint des del primer moment les simpaties del públic especial que freqüentava aquestes audicions. L'aspecte més interessant de la carrera artística del mestre Roldán està en el camp de la composició musical i en l'escola que inicià com a cubà, quasi simultàniament amb l'espanyol Sanjuán, i el seu compatriota Alejandro García Caturla i els musicòlegs Fernando Ortiz i Alejo Carpentier. Aquesta escola d'afroamericanisme musical arribava a la seva hora, en un dels països més ben dotats etnogràfic-ament a Amèrica per exaltar aquesta faceta de l'art crioll. Amb el Brasil i el Perú Cuba es presenta pletòrica de suggestions per un art típic que emuli amb el que germinà tan brillantment en el país del jazz. Amadeo Roldán desaparegué molt jove, però deixant una valuosa aportació amb la seva obra capital La Rebambaramba i les Ritmicas, Fanfarrias, Tres toques i d'altres moviments característics del gènere afroamericà. Entre els seguidors i alumnes d'aquesta escola s'ha de comptar César Pérez Sentenat i amb el santiaguenc Harold Gramatges.