Alphonse Daudet

Alphonse Daudet (en occità: Anfós Daudet; Nimes, 13 de maig de 1840 - París, 16 de desembre de 1897) fou un escriptor occità en llengua francesa. Va mantenir bones relacions amb els membres del felibritge, però es decantà per escriure en francès, tot i que amb temàtica fortament provençal. Tant ell com Pau August Arèna presentaren una Provença idíl·lica i un prototipus d'occità fatxenda i somiatruites. Els autors occitanistes posteriors els acusaren sovint de preparar l'arribada dels turistes oferint-los un país de faula, inexistent. Andriu Lagarda va traduir la seva obra a l'occità. Després de publicar Les amoureuses (1858), poesies una mica afectades, es dedicà al periodisme durant deu anys. Lettres de mon moulin (1869), el seu primer recull de contes, assenyala el principi d'una carrera literària que produí, entre d'altres, Aventures prodigieuses de Tartarin de Tarascon (1872), i una obra de teatre. Classificat com a realista a causa de la seva temàtica regionalista provençal, fou un impressionista que presentava la realitat de manera poc objectiva. Manifestà una sensibilitat aguda, un cert desordre en la composició i un estil nerviós; la psicologia encertada i el viu sentit de la realitat pintoresca de la seva prosa produïren personatges immortals com en Tartarin. Les seves obres tenen un gran valor com a quadres de costums. Ofereixen un interès sociohistòric les obres inspirades en la vida diària del món literari. Fou pare del també escriptor Léon Daudet.