Alfred Bruneau

Alfred Bruneau (París, 3 de març de 1857 - París, 15 de juny de 1934) fou un compositor i musicòleg francès, que va jugar un paper important en la introducció del realisme a l'òpera francesa. En la seva joventut, va estudiar violoncel al Conservatori de París amb Jules Massenet, i va tocar a l'orquestra de Jules Pasdeloup. Aviat va començar a compondre i va escriure una cantata, Genevieve de Paris. Va ser un gran admirador de la pianista catalana Mercedes de Rigalt a la qual animà en la seva estada quasi permanent de la pianista a París. Durant dues dècades va compondre moltes òperes sobre texts d'Émile Zola, amic seu, d'orientació naturalista o realista. Destacaren Kérim (1887), Le Rêve (1891), L'attaque du moulin (1893), Messidor (1897), L'Ouragan (1901), Lazare (1905) i Naïs Micoulin (1907). Compongué també un ballet (Les Bacchantes, 1912), una Ouverture Héroïque (1883), poemes simfònics (La belle au bois dormant, 1886), un Rèquiem amb orquestra i orgue, melodies, etc. Exercí la crítica musical en diversos periòdics, publicà alguns estudis (Musique de Russie et musique de France, 1903; La vie et les oeuvres de Gabriel Fauré, 1921) i un llibre sobre Zola i la seva amistat titulat À l'ombre d'un gran coeur.El compositor, escriptor i crític musical Arthur Hervey (1855-1922) va escriure el 1907 una extensa biografia vers Alfred Bruneau.