Alexis de Castillon

Marie-Alexis Saint-Victor, comte de Castillón (Chartres, 13 de desembre de 1838 – París, 5 de març de 1873) fou un compositor francès del Romanticisme. D'una precocitat extraordinària als vuit anys tocava ja els grans orgues de la catedral de la seva ciutat nadiua, però en lloc de dedicar-se a la música ingressà en l'Escola d'Artilleria, que no tardà a abandonar per a consagrar-se al seu art favorit. Primer estudia amb Massé i després amb César Franck, i en esclatar la guerra francoprussiana sol·licita reingressar en l'exèrcit contraient durant la campanya una malaltia que el portà al sepulcre, poc temps després. Malgrat la seva mort prematura i que començà els estudis força més tard, Castillon fou un dels compositors més distingits de França, doncs a la seva inspiració serena i elevada unia una tècnica i un bon gust insuperable. Com Bizet, com Lalo i com tants d'altres no pogué gaudir del triomf en vida, i un Concert per a piano que interpretà meravellosament Saint-Saëns (1872) fou xiulat de manera extrema pel públic que setze anys més tard, ja mort l'autor, reparà la injustícia que havia comès. A més d'aquesta obra deixà: cinc aires de dansa; Torquato Tasso, poema simfònic; Marche slave; dues Simfonies; una Missa, quatre esquisses symphoniques; Trois pièces dans le style ancien, totes per a orquestra; un quintet; un trio i una sonata per a piano i violí; Valses humoristiques; dues Suites i Fugues, per a piano, i la música de sis poesies d'Armand Silvestre.