Alessandro Striggio

Alessandro Striggio (Màntua, 1540 - Màntua, 29 de febrer de 1592) fou un compositor i madrigalista del Renaixement. Pertanyia a una família de la noblesa, i en un principi restà al servei de Cosme de Mèdici, i més tard fou nomenat mestre de capella de la cort de Màntua. Ensems que era notable organista i concertista de llaüt, però el seu mèrit principal és haver estat un dels primers a compondre intermezzos per al teatre i en haver donat a la música un poder expressiu del qual abans n'era mancada, sent en aquest sentit digne de situar-se al costat de Peri, Caccini i Monteverdi. Les seves obres teatrals són L'amico fido (1565) i Pysche, representada aquesta última en ocasió de l'enllaç de Francesc I i Joana d'Àustria, així com la música que va compondre amb ocasió de la visita de l'arxiduc d'Àustria a Florència (1569) i de les segones noces de Francesc I de Mèdici amb Bianca Cappello, aquesta última amb col·laboració amb Strozzi, Caccini i Merulo. A més se li deuen: Madrigali a cinco voci (Venècia, 1560); Tres llibres de Madrigals a 6 veus (Venècia, 1566 i 1582); Il Cicalamento delle donne al buccato, e la caccia, a 4, 5,é 7 voci (Venècia, 1584).També es troben composicions de Striggio en: Il Lauro Verde (Anvers, 1591) Musica divina di XIX autore illustri (Anvers, 1595); Harmonia Celeste (Anvers, 1593); Melodia Olympica (Anvers, 1594); Il trionfo di Dori (Venècia, 1596).