Александр Васильевич Мосолов

Aleksandr Vassílievitx Mossolov, en rus: Александр Васильевич Мосоло́в (Kíev, 11 d'agost de 1900 – Moscou, 22 de juliol de 1973) fou un compositor i pianista rus de principis de l'era soviètica, conegut per les seves sonates per a piano futuristes, episodis orquestrals i música vocal. Alumne de N. Miaskovski i R. Glière al Conservatori de Moscou, s'adherí amb entusiasme al moviment avantguardista que sorgí a la Unió Soviètica immediatament després de la Revolució d'Octubre, moviment centrat en els prestigiosos A. Lunatxarski, N. Miaskovski i V. Meierhold. El seu esperit iconoclasta el portà a posar música als anuncis publicitaris dels diaris, però, va aconseguir la seva major fama en la Unió Soviètica i al voltant del món per la seva composició de 1926, "Iron Foundry", en la que reproduïa quasi literalment els sorolls d'aquesta feina en el lloc de treball, i amb la que s'avançà, molt significativament, a les actituds de presumpta avantguarda del segle XX. Els conflictes posteriors amb les autoritats soviètiques van conduir a la seva expulsió de la Unió dels Compositors el 1936 i l'empresonament al Gulag el 1937. Després d'un alliberament anticipat, que havia estat argumentat pels seus professors del Conservatori, Mossolov va dedicar la seva atenció a establir cançons turcomanes i kirguís per orquestra. La seva música posterior es va conformar amb l'estètica soviètica en un grau molt més gran, però mai va recuperar l'èxit de la seva primera carrera. Les obres de Mossolov inclouen cinc sonates de piano (només quatre de les quals són extenses), dos concerts de piano (només hi ha un moviment del segon concert de piano), dos concerts de violoncel, un concert de arpa, quatre quartets de corda, dotze suites orquestrals, vuit simfonies i una quantitat substancial de peces corals i de veu.