Александр Сергеевич Пушкин

Aleksandr Serguéievitx Puixkin (en rus: Алекса́ндр Серге́евич Пу́шкин, pronunciat [ɐlʲɪˈksandr sʲɪˈrɡʲejɪvʲɪtɕ ˈpuʂkʲɪn] (?·pàg.)) (Moscou, 6 de juny (26 de maig, segons el calendari julià) del 1799 – Sant Petersburg, 10 de febrer (29 de gener, segons el calendari julià) del 1837) fou un poeta i novel·lista rus de l'era del romanticisme, considerat per molts el fundador de la literatura russa moderna i el millor poeta rus.Va ser pioner en l'ús de la llengua russa en els seus poemes i obres i va crear un estil narratiu —mescla de drama, romanç i sàtira— que des de llavors està associat a la literatura russa i que va influir notablement en les posteriors figures literàries de Rússia, com ara Nikolai Gógol, Fiódor Dostoievski, Lev Tolstoi o Fiódor Tiúttxev, així com en els compositors russos Piotr Txaikovski i Modest Mússorgski.Puixkin va néixer a Moscou al si d'una família russa. És remarcable el fet que un dels seus besavis –Abram Gannibal– havia estat comprat a l'Àfrica com a esclau, i havia aconseguit ascendir socialment fins a esdevenir aristòcrata. Puixkin va publicar el seu primer poema als quinze anys d'edat, i fou àmpliament reconegut per l'establishment literari de l'època en la seva graduació al Liceu Imperial de Tsàrskoie Seló. Mentre estava encara sota l'estricta supervisió de la policia política tsarista, i no podia publicar, Puixkin va escriure la seva obra més famosa, el drama Borís Godunov. La seva novel·la en vers Eugeni Oneguin fou escrita entre 1825 i 1832. Notòriament sensible en qüestions d'honor, Puixkin va lliurar un total de vint-i-nou duels, i fou ferit de mort en un d'aquests, per Georges-Charles de Heeckeren d'Anthès. D'Anthès, un oficial francès que servia en el Regiment de Guàrdia Muntada, havia intentat de seduir la dona del poeta, Natàlia Púixkina. La mort de Puixkin amb només 37 anys és encara vista com una catàstrofe per a la literatura russa.