Александр Николаевич Черепнин

Aleksandr Nikolàievitx Txerepnín (en alfabet ciríl·lic Александр Николаевич Черепнин) (Sant Petersburg, Rússia, 8 de gener de 1899 - París, França, 29 de setembre de 1977) fou un compositor rus nacionalitzat nord-americà. Des de la infància donà mostres d'una gran aptitud per la música, i a Rússia fou deixeble del seu pare Nikolai Txerepnín, d'Anatoli Liàdov i de Nikolay Sokolov; el 1921 marxà amb el seu pare a París. En aquesta ciutat perfeccionà els estudis amb André Gedalge (composició) i Isidor Philipp (piano) i pertany al grup de compositors estrangers –que assumeixen els corresponents influxos folklòrics— de l'anomenada École de París. Converteix a la capital de França en el seu centre de residència, a pesar de les seves llargues estances en altres països, on va donar concerts –Gran Bretanya (1922), Xina i Japó (1933-34), Països Nòrdics i Egipte (1946-48)— o exercir el professorat: així en la Facultat de Música i l'Institut d'Art de San Francisco (1948) i la Universitat De Paul, de Chicago (1949-64). Va tenir entre els seus molts alumnes al lituà Antanas Račiūnas i al japonès Yoritsune Matsudaira.La seva música no exempta d'influències alienes, és fluida i de melodia exuberant i hàbil desenvolupament, però les seves obres més originals són les de curtes proporcions. Guanyà el premi Glinka de 1959. Passen de 100 el nombre d'obres entre les de majors dimensions cal citar: Danses russes: per a orquestra Romança sense paraules La dona i la seva ombra: ballet Els frescos d'Ajanta: fou interpreat per Anna Pàvlova el 1923 Quatre simfonies The Farmer and the Nymph: premi David Bispham, (1960) Serenata: per a cordes (1965) Ol-Ol: òpera en tres actes