Albert Wolff

Albert Wolff (París, Illa de França, 19 de gener de 1884 - 20 de febrer de 1970) fou un compositor, dirtector d'orquestra i pianista francès. Estudià composició amb André Gedalge i direcció d'orquestra amb Paul Vidal. Havia estat director de cors i segon director de l'Òpera Còmica, fins al 1919, any en què, al succeir a André Messager, passà a primer director d'aquest teatre. També era segon director i vici-president de l'Orquestra Pasdeloup (1925), de la que en fou nomenat director president el 1937, i el 1928 es féu càrrec de l'Orquestra Lamoreux, per la dimissió de Paul Paray. Per aquesta època havia organitzat els Concerts Wolff. Feu diverses gires per Europa i Amèrica (Teatro Colón de Buenos Aires, on estrenà, el 1911, Pelléas et Mélisandre, i on i tornà el 1940 i estrenà l'òpera El Gualicho del compositor Alfredo Pinto, en el mateix Teatro Colón; Metropolitan de Nova York, on dirigí música de concert i òpera d'autors francesos). El 1945 era nomenat director general de l'Òpera de París, i, poc temps més tard, de l'orquestra d'aquest teatre. En aquesta estada a París tingué molts alumnes, entre ells el madrileny José Maria Franco Gil.Vers el 1959, a causa de la seva edat, ja molt avançada, abandonà els seus càrrecs, i únicament regia i dirigia els "Concerts Pasdeloup", la fundació dels quals, el 1962, commemorà el centenari. Finalment actuà dos anys després, en els països escandinaus. Havia donat a conèixer moltes obres d'autors moderns francesos i estrangers, i la seva gran especialitat la constituïen Fauré, Debussy i Ravel. És autor de diverses obres en les que s'hi nota la influència d'aquests tres compositors: