Albéric Magnard

Lucien Denis Gabriel Albéric Magnard (París, 9 de juny de 1865 - Baron (Oise), 3 de setembre de 1914) fou un compositor francès del Romanticisme. Estudià en el Conservatori de París, on tingué per mestres a Massenet i Dubois, i fou deixeble particular de d'Indy. El 1888 publicà Trois pièces, per a piano, i des de llavors desenvolupà la seva personalitat artística amb una tasca no gaire abundant, però molt original. Magnard, com tots els compositors moderns, observava en les seves obres els principis fonamentals de l'estètica wagneriana, però per la forma i per l'esperit se'l pot considerar com a un dels mantenidors de la música pura. També fou professor del conservatori de la capital francesa, on entre altres alumnes tingué a Amédée Gastoué.En esclatar la Primera Guerra Mundial, Magnard residia amb la seva família en les seves possessions de Baron (Oise) incendiades pels alemanys per haver disparat el mateix Magnard contra ells, ignorant-se si fou mort pels trets enemics, o es suïcidà, o bé si va morir entre les flames.