Al Levitt

Alan Levitt (Nova York, 11 de novembre de 1932 - París, França, 27 de novembre de 1994 fou un bateria de jazz estatunidenc. Pertanyent a una família nombrosa, en la qual la majoria dels seus membres eren músics, estudià instruments en el col·legi i aviat començà a tocar la bateria sota la direcció d'Irv Kluger i Lennie Tristano, debutant el 1951 amb el guitarrista Chuck Wayne i Barbara Carroll. El 1956, després d'actuar amb Stan Getz, Tristano, Charles Mingus, Lee Konitz i Paul Bley, realitzà la seva primera gira per Europa, actuant amb la pianista Pia Beck en els Països Baixos (1956) i més tard a París el 1957. El 1958 retornà als Estats Units, on després d'actuar en diverses formacions ingressà en l'orquestra de Lionel Hampton, amb la que realitzà diverses gires per Europa i Àsia (1966). El 1968, treballà amb la seva esposa, la cantant Stella Levitt, i amb altres membres de la seva família, i el resultat fou l'enregistrament del disc We ar The Levitt. Durant la dècada de 1970, tocà als Estats Units junt amb Chris Connor, Konitz, Zoop Sims, Mingus, entre altres, i a Europa (actuà a Espanya) junt amb Lou Bennet. El 1975 s'establí a París, on continuà la seva carrera professional tocant i gravant junt en Stéphane Grapplli, Teddy Edwards, Slide Hampton, Peter ind, Martial Solal, etc. De la seva discografia cal destacar: Bach home (Tristano, 1952), Al's grove (Jean Marie, 1979), Stella Levitt (1980) i Dearly beloved (1988).