Adriano Lualdi

Adriano Lualdi (Larino, Molise, 22 de març de 1885 - Milà, Llombardia, 8 de gener de 1971) fou director d'orquestra i compositor italià. El substituí 1907 a Mascagni en la direcció del teatre Líric de Milà; després dirigí diverses temporades d'òpera i concert en diverses ciutats d'Itàlia, i el 1913 abandonà les seves funcions de director d'orquestra per a dedicar-se per sencer a la composició. El 1917 aconseguí el premi MacCormick amb la seva tragèdia lírica La figlia del re, amb llibret propi, que fou estrenada a Torí el 1922. El 1924 estrenà en el Teatro Colón de Buenos Aires el seu intermezzo joiós Le furie di Arlecchino, i se li deuen, a més, Guerrin Meschino, amb llibret d'A. Cavicchioli, estrenada a Roma el 1920; Il diàbolo nel campanile, estrenada a La Scala el 1925; l'òpera en un acte Grottesco musicale (1930), i diverses cançons corals, quartets, etc. També fou crític musical, i com a tal col·laborà en revistes i diaris, havent tingut al seu càrrec aquesta secció en l'Abrosiano, després en el Senado i a partir de 1932 en el Secolo-Sera. A més, se li deuen les obres Viaggio sentimentale nella Liburnia (Milà, 1922); Serete musicale (1928); Viaggio musicale in Europa (1929) i un gran nombre de conferències.